CIBERBULLING

Conceptualització

El ciberassetjament escolar o ciberbullying és un tipus concret de ciberassetjament aplicat enun context en què únicament estan implicats menors. Es pot definir el ciberbullying d’una manera senzilla i concisa com el dany intencional i repetit infligit per part d’un menor o grup de menors en feia un altre menor mitjançant l’ús de mitjans digitals.

Aquesta definició contempla les principals característiques del fenomen:

• DANY: la víctima pateix un deteriorament de la seva autoestima i dignitat personal danyant elseu estatus social, provocant victimització psicològica, estrès emocional i rebuig social.

• INTENCIONAL: el comportament és deliberat, no accidental. No obstant això, cal tenir en compte que la intenció de causar danys de manera explícita no sempre és present als inicis del’acció agressora.

• REPETIT: no és un incident aïllat, reflecteix un patró de comportament. Convé destacar que per les característiques pròpies del medi en què es desenvolupa una única acció per part d’unagressor pot suposar una experiència de victimització perllongada en el temps per a la víctima,per exemple, la publicació d’un vídeo humiliant. Per tant, l’efecte és repetit, però la conducta del que agredeix no ha de ser-ho.

• MITJANS DIGITALS: l’assetjament es realitza a través d’ordinadors, telèfons i altresdispositius digitals, cosa que el diferencia de l’assetjament tradicional.

Carecterístiques úniques del Ciberbulling

El ciberbullying comparteix característiques amb l’assetjament escolar tradicional o bullying, encara que a causa del medi en què es desenvolupa presenta aspectes diferencials que elconverteixen en una forma significativament diferent d’agressió adolescent.

Els aspectes següents a considerar tenen un «efecte desinhibidor» sobre els comportaments propiciant que es va actuar de manera impulsiva sense pensar en les conseqüències:

• Sentiment d’invencibilitat en línia: aquells que s’involucren en conductes deciberassetjament poden amagar fàcilment la seva identitat, i fins i tot poden induir a l’engany sobre la seva autoria. Aquest suposat anonimat d’Internet pot alimentar la sensació de poder sobre la víctima, a més de generar al potencial assetjador un sentiment d’invencibilitat quepropiciï l’inici de conductes abusives. Així mateix, alguns dels assetjadors arriben a pensar que els seus comportaments són normals i socialment acceptats, especialment quan esdesenvolupen en grup i es genera una reducció de l’autoconsciència individual. A més, tant els joves com els seus responsables legals solen desconèixer que aquest tipus d’actes poden suposar un delicte penal.

• Reducció de les restriccions socials i dificultat per percebre el dany causat: fins i totsense anonimat, la simple distància física que permeten interposar les tecnologies de la comunicació debilita les restriccions socials facilitant la desinhibició dels comportaments. A més, l’escenari virtual també limita en gran mesura la percepció del dany causat dificultant eldesenvolupament de l’empatia, tan necessària perquè l’assetjador posi fi a aquests comportaments. De la mateixa manera, mentre que abans la distància física i temporal permetia que les coses es refredessin i no anessin a més, avui dia la immediatesa de les comunicacions fa molt més senzill actuar de manera impulsiva propiciant una escalada del conflicte.

Així mateix, els aspectes següents comporten un «augment de l’abast de la victimització:

• Accés 24×7 a la víctima: la connectivitat permanent i l’ús de dispositius mòbils permet als assetjadors accedir a la víctima des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, provocant una invasió del seu espai personal, fins i tot a la pròpia llar. Mentre que amb l’assetjament tradicional la víctima podia trobar cert alleujament i advertiment emocional en distanciar-se de l’agressor, la ubiqüitat de la tecnologia permet que el potencial d’agressió o victimització sigui de 24 hores els 7 dies de la setmana.

• Viralitat i audiència ampliada: un altre aspecte que fa al ciberbullying tan problemàtic és queles noves tecnologies permeten que continguts nocius tinguin una gran viralitat aconseguintgrans audiències ràpidament. Els continguts una vegada publicats i compartits en xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània es fan incontrolables, impossibilitant que lavíctima tingui coneixement de qui l’ha pogut veure o qui en té còpies, eliminant la certesa que l’esdeveniment s’ha contingut i no es tornarà a repetir. D’altra banda, en els casos en què el ciberbullying es perpetra des de l’anonimat, encara que el menor que està sent intimidat pot saber que el seu assetjador és del seu cercle de convivència, no conèixer la seva identitat real pot agreujar el problema fent-lo sentir incòmode , desconfiat i recelós de totes les sevesrelacions.

Aquestes característiques úniques del ciberbullying impliquen que l’assetjament a la xarxa es du a terme d’una manera més sistemàtica i estable, provocant un impacte més gran sobre la víctima, que veu accentuat el seu patiment en augmentar la seva indefensió davant la situació.

Per tant, el ciberbullying és un fenomen preocupant atesa la relativa novetat que suposa en el comportament dels menors i amb les consegüents dificultats que poden generar la seva detecció, abordatge i tractament.

Simptomes per a la detecció del Ciberbulling

El ciberbullying comporta una sèrie de conseqüències que tenen un impacte als menors a nivell psicològic, social i educatiu. A continuació es presenten una sèrie de possibles símptomes o manifestacions que es poden donar en els menors, i que poden ajudar pares, mares, tutors o educadors a fer una detecció o diagnòstic. L’aparició d’algun podria ser motiu de sospita:

CANVIS FÍSICS I EMOCIONALS

• Freqüents manifestacions de malalties (per exemple: mals de cap, estómac).
• Alteracions de l’estat d’ànim, principalment d’humor. o moments de tristesa i/o apatia i indiferència.
• Símptomes d’ansietat i/o estrès.
• Signes inusuals de comportament agressiu.

CANVIS DE CONDUCTA/SOCIALS

• En les activitats d’oci habituals.
• En la seva relació amb els adults, quant a freqüència i dependència.
• En la quantitat de menjar i maneres de menjar.
• En els hàbits de son (per exemple malsons).
• D’imprevist deixa de fer servir l’ordinador i el telèfon.
• Variacions sobtades als grups d’amics, de vegades antagònics.
• Autolesions, amenaces o intents de suïcidi.

CANVI EN EL CONTEXT ACADÈMIC

• Es veu involucrat en incidents dins de l’escola.
• Es redueix la seva capacitat de concentració i de manteniment de la atenció.
• Alts i baixos en els temps d’estudi i en el rendiment escolar.
• Pèrdua d’interès a l’escola.
• Pèrdua i/o deteriorament de pertinences físiques, lesions físiques freqüents sense explicació raonable.

Material gràfic: Infografia

Visualització del vídeo

Activitat dinàmica: «Càsting»

Compte d’Instagram

Es posa en marxa un projecte d’informació juvenil que proposa diverses eines des d’un compte d’Instagram @fovip_violencia_genere_digital

És indiscutible el paper que actualment tenen les xarxes socials a la societat actual i, per tant, l’educació actual no pot ignorar-les. Amb aquesta proposta s’amplien les possibilitats educatives que ofereix l’ús d’una xarxa social com és Instagram.

Des del perfil creat a Instagram, es pretén que els docents tinguin un espai comú a on puguinoferir els seus coneixements als alumnes compartint recursos per combatre la violència degènere digital. Es poden buscar i recomanar jocs, material audiovisual, llibres, activitats, etc. I poden motivar als alumnes de qualsevol centre educatiu, generant una àmplia xarxa de recursos i material.

L’activitat per part dels alumnes consisteix a la creació pròpia de “memes”, vídeos i altres maneres d’expressió per visualitzar el rebuig a qualsevol tipus de ciberassetjament de gènere i fer-ne difusió en les xarxes socials, etiquetant les entitats designades i els hashtags que esconsiderin oportuns. Al compartir-ho a Instagram es poden fer filtres, afegir llegendes, hashtagscom (#violènciadegènere, #violenciadigital, #ciberassetjament), ordenar-lesseqüencialment al seu propi perfil, etiquetar participants com (@salut_cat) i compartir-ho ambel públic d’Instagram, de tal forma que les publicacions puguin ser vistes i valorades, (poden posar “likes” a les imatges) i fins i tot comentar els treballs dels seus companys i altres membres de la xarxa.